Escriure a mà, tecnologia i desenvolupament

30 juny

handwriting

Una de les celebrities que segueixo a Facebook és l’Anne Rice. És una tia curiosa: apart de tenir tot un àlbum dedicat al seu gat, Prince Oberon i de periòdicament fer embogir els seguidors amb pistes sobre una possible resurrecció de Lestat de Lioncourt; també penja articles molts interessants. Com aquest:
What Learning Cursive Does for Your Brain

I m’ha cridat l’atenció perquè fa poc vaig llegir:
Is the Internet Making our Children Stupid?

Pregunta a la qual vaig respondre immediatament que sí, potser per inèrcia; el cas és que tots dos articles parlen de com el desenvolupament cognitiu es veu afectat per això d’estar endollats tot el dia.Sembla que han pogut demostrar que escriure a mà millora les capacitats cognitives dels nens, aconsegueix que es concentrin millor i

el cervell desenvolupa una especialització funcional que integra el control del moviment i el pensament (…) per escriure a mà de manera comprensible es necessita un control precís dels músculs dels dits, han de parar atenció al que fan i com ho fan (…) i escriure a mà activa àrees del cervell que no s’activen si escrivim amb un teclat.

De fet, els nens que saben escriure s’acosten més a l’activitat neuronal dels adults, vaja, es desenvolupen. I en el cas contrari, el nen endollat a la xarxa des de ben petit, el que aprèn les lletres amb una app a l’iphone del pares sembla que té una capacitat de concentració menor (que s’ha reduït dels 12 als 5 minuts seguits en deu anys) i a més, diuen, ser capaços de fer unes quantes coses alhora no és recomanable en nens petits perquè més aviat acaba minvant altres capacitats, com l’extracció d’informació, l’especialització i l’eficiència i que, tenir a l’abast tot el que volen de manera immediata pot acabar desembocant en frustració si no és així.

A mi tot plegat em sona a diagnòstics massius de TDA, amb Hiperactivitat o sense; trastorn, per cert, que resulta que és més o menys fictici (confessat pel propi “descobridor”!), així que potser estem tots plegats exagerant una mica.

Per això m’agraden aquests dos articles:
Paying attention to Inattention  on resulta que als nens de minories ètniques no se’ls diagnostica el TDA (pobrets!).
Is Technology Making Young People Stupid? on es recorden unes quantes virtuts de la vida tecnològica.

M’imagino a pares i mares llegint tota mena d’articles sobre aquesta nova amenaça, perquè segurament ja s’ho han sentit allò de “tan petit i amb el mòbil/la tele/l’ordinador”, i quedar-se ben bé com al principi.

N’hi ha que diuen que ara ja tot anirà de capa caiguda i n’hi ha que sembla que esperin que els nostres cervells evolucionin ens nous pokémon amb noves habilitats d’un moment a l’altre. Potser és una mica com quan es discutia si s’havia de criar els nens en plan salvatge o si havien de ser uns senyorets des de les primeres passes.

Estaré a l’aguait dels nous descobriments, i, de moment, em decanto per la primera opció, només cal veure com pugen…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: