Tag Archives: coses de traductors

Pedagogs caducats

9 ag.

Amb l’arribada d’un petit a la família, entre algunes revistes de bebès vaig trobar una on una pedagoga assegurava a una mare preocupada que aprendre més d’una llengua de naixement “no era bo” pels nens.
Deixava entendre que si ensenyem dues llengües alhora als petits només aconseguirem que triguin més a parlar.

Llegint una mica, de seguida vaig trobar que aquestes idees són més aviat del segle passat, literalment, i que ara el que es porta no és el bilingüisme, és ja directament el plurilingüisme. Proliferen els blocs de mares i pares que expliquen com és ensenyar als seus fills 3 o fins i tot 4 idiomes i van arribant estudis que demostren els efectes beneficiosos de parlar més d’una llengua.

expressats en aquesta imatge

A mi la pregunta de la lectora em va estranyar, potser és perquè vinc de traducció i allà hi ha gent que parla dels natius amb veneració i tot: “ostres! Clar, tu ets natiu. Japonès? Quina sort ser natiu japonès, així el coreà t’és més fàcil, no?” “No sé si el text m’ha quedat prou natiu, deixa que truqui al natiu de capçalera que m’ho revisi”. Llavors, fes al nen natiu, no? A traducció farà amics.

Sobretot, i parlo en general d’Europa, sembla que quan una persona diu que és bilingüe o plurilingüe, ha de justificar un contacte molt directe amb la llengua: la meva família és nativa, he anat al Liceu Francès, la meva avia parla crioll, m’he criat entre inuits…

François Grosjean per exemple, ha estudiat el bilingüisme durant tota la seva carrera professional i com molts altres, i com ja ens van ensenyar a l’escola, els bilingües o plurilingües no són màquines. No parlen les seves llengües amb la mateixa precisió, una pot ser dominant; es troben amb els mateixos problemes que la resta davant un text especialitzat i a vegades barregen les llengües i tot. I tot això no els fa menys bilingües. O sigui, la idea del bilingüe com a alienígena que parla perfectament dues llengües, no existeix per als experts.

I a pesar dels experts, sembla que tenim els natius i alguns bilingües en molta consideració, llavors, com és que et planteges si és bo o no pel teu nen?
No em vull posar dramàtica però potser és que en un país on el valencià ve de l’iber és demanar massa, primer hauríem d’aprendre a no tirar a matar amb la llengua i després podríem començar a ensenyar als petits els grans beneficis de parlar-ne més d’una.

Tot i això, la resposta a la pregunta de la lectora per a mi és encara més senzilla: si ens haguessin de sortir les dents de grans ens tornaríem bojos del mal, no ens costa prou aprendre llengües de grans?

Granges de traductors

21 juny

Últimament estic mirant de seguir els grups sobre traducció que hi ha per Facebook i no sé si és que el món va fatal o només és el de la traducció, però m’ha sorprès molt veure com en els 3 grups als que m’he apuntat recentment, el tema estrella són les estafes.

I de tota mena! La més sonada és la d’uns individus que es dediquen a recollir les dades dels traductors apuntats a certa xarxa i a fer un correu fals amb les teves dades per a enviar ofertes de feina falses. Aparentment, la gràcia de tot plegat és fer-te pagar un mòdic preu (500€ o més) per a que deixin d’utilitzar aquell correu a nom teu.

Després n’hi ha que obliguen a firmar contractes amb clàusules absurdes com: si el traductor no és posseïdor d’un smartphone, n’haurà d’aconseguir un d’ús exclusiu per a estar disponible 24/7.  Però el que més m’ha sorprès és que la reacció dels traductors sembla dependre del país: contra més al nord pitjor els sembla, concretament una noia d’un país nòrdic afirmava que allò era denunciable per “esclavitud”.

Però encara més sorprenen és el fil sobre tarifes (inseriu una OST ben dramàtica aquí):
Hi ha traductors, a la resta del món, que sembla que no treballen per menys de 0.07cent per paraula. I quines tarifes s’arriben a acceptar aquí? Que a  0.04 els sembla que se’ls tracta com si les traduccions es produïssin en “granges de gallines”.  Ni que treballéssim en fàbriques a l’Índia. Potser perquè molts d’aquests traductors són autònoms, els falten les pauses a la feina per a queixar-se i airejar-se, i, precisament per això, són espais molt recomanables per a novells atents.

Apart d’un bon grapat de glossaris i diccionaris, de moment n’he tret dues conclusions:

1. que els traductors exigeixen un mercat digne, encara que potser no ho facin saber a qui ho pot canviar, de moment.
2. que els traductors se solidaritzen amb les gallines explotades.