Tag Archives: linguistica

De simis i homes

23 ag.

Si els homes i simis som parents i ens assemblem tant, per què no ens parlen?

L’Steven Pinker té una idea molt clara de perquè és així, però jo abans de tot plegat he pensat: i per què les rates no parlen? Compartim un 90% de l’ADN amb elles i un 96% amb el ximpanzé.
Sembla que la variació que ens separa dels ximpanzés sigui ben poca però és responsable de les diferències tan evidents (en alguns individus, si més no) entre nosaltres.

I molt abans de l’ADN, durant els anys 30 i 40 dues parelles de psicòlegs van adoptar cries de ximpanzé amb la intenció d’ensenyar-los a parlar. Eren la Gua i la Viki, que van ser criats de maneres diferents amb resultats igual de desastrosos: els ximpanzés no estan fets per parlar anglès, o xinès, ni pirahã. Així que als 60 es va tornar a intentar, aquest cop amb un llenguatge suposadament més assequible. Van ensenyar a tres ximpanzés, la Sarah, la Lana i el Kanzi llenguatges simbòlics més senzills a través d’objectes de plàstic imantats o consoles amb símbols dibuixats, suposadament amb cert èxit. I més endavant, els Gardner van criar un ximpanzé, la Washoe com si fos un fill seu. Diuen que va aconseguir aprendre 350 paraules en llengua de signes americana (ASL) i que va establir relacions emocionals amb humans, cosa que va ajudar a impulsar el Great Ape Project. Francine Patterson i el seu equip va ensenyar a una goril·la, la Koko, l’ASL. Per què aquests investigadors van considerar una llengua tan complexa com qualsevol altre apta per a un simi no ho sé encara, però el cas és que aquesta investigadora afirmava que la Koko es comunicava tan bé que fins i tot havia inventat expressions tipus: ocell + agua = cigne, galeta + pedra = galeta danesa

Koko
Això vol dir que el Planeta dels Simis queda més a prop? Per desgràcia sembla que no, per més raó que tingui la Koko amb les galetes daneses, sembla que la seva cuidadora no ha estat mai gaire disposada a compartir i col·laborar amb altres científics perquè poguessin repetir l’experiment i sembla que la cosa no ha quedat mai gaire clara; així que l’equip de l’Herbert Terrace va acollir un altre ximpanzé anomenat Nim Chimpsky (són uns catxondos) per a tornar-ho a intentar.
Però hi havia una diferència molt important entre els experiments: un dels investigadors de Terrace era sord de naixement, cosa que fa fer baixar el recompte de signes del ASL reconeixibles de més d’un centenar a 25.
Es veu que els investigadors que no signaven, veien signes a tot arreu i l’únic que en sabia de debò s’havia d’esforçar per veure’n. A més, aquest experiment va comptar amb la visita de la Jane Goodall , que va reconèixer en el Nim, gestos i sons propis dels seus companys salvatges.
Així que sembla que tampoc van aconseguir que el Nim parlés gaire bé.

Encara així, per a alguns investigadors sembla ser que la qüestió és que els simis sí que tenen les parts del cervell que nosaltres utilitzem per a comunicar-nos, l’àrea de Broca i de Wernicke entre altres, per què no parlen?! I així n’hi ha que creuen que hauríem de poder-los fer parlar, d’altres que creuen que tard o d’hora evolucionaran prou per poder parlar i altres, com l’Steven Pinker que creuen que tot plegat és una bestiesa.

Potser és que després de tants anys entre nosaltres han decidit que no val la pena parlar-nos

Les idees verdes incolores recomanen…

26 jul.

Avui, petita recomanació:
Colorless Green Linguistics, especialment la secció “project threesixfive” on l’autor es va proposar el repte de penjar, cada dia, una paraula que no té traducció directa a l’anglès. Pesmenteiro (pt), per exemple: persona que només va a un funeral pel menjar. O el verb geragas, del malai, que vol dir pentinar-se enfurismat. N’hi ha per triar i remenar!

El títol d’aquest blog, per cert, ve d’una frase de Chomsky: Colorless green ideas sleep furiously (les idees incolores dormen furiosament), que no té cap ni peus però que Chomsly va utilitzar per demostrar que les llengües no són pura estadística o cadenes de paraules. La frase és gramatical, i la sintaxi és correcta però no té cap sentit; és només una mostra de com sentit i sintaxi no sempre han d’anar juntes.

Colourless Green Ideas [Benjamin Slade]

I com aquesta n’hi ha d’altres:
Le silence vertébral indispose la voile licite de Lucien Tèsniere
o el joc del cadàver exquisit: le cadavre exquis boira le vin nouveau

i quan ja s’hi van ficar el filòsofs la cosa es va complicar:
“Quadriplucity drinks procrastination” de Russell pot ser una frase sense sentit però segons W. V. Quine és senzillament una cosa que no és certa. Per cert, Quine i Chomsky també se les han tingudes sobre l’aquisició de llengües maternes…

El globus és de color vermell

22 jul.

balloons

És el mateix dir:
A red balloon i the balloon is red?
Crec que estem d’acord en què la traducció d’aquestes frases és: un globus vermell i el globus és vermell. I podem estar d’acord en què essencialment conclouen que hi ha un globus que és de color vermell rondant per aquí.

Doncs, al Laboratori de Cognició, llengua i aprenentatge de la Universitat de Stanford, han demostrat que hi ha una diferència molt important entre aquestes dues frases: la segona ajuda als nens a aprendre els colors més fàcilment, mentre que la primera endarrereix el procés. I de fet només passa amb l’anglès i amb llengües que posen els adjectius davant el nom.

Aprendre els colors pot ser problemàtic per se: cada cultura té un mapa de colors, quins són els habituals, i fins on arriben els matisos; hi ha cultures que només tenen “color clar” (groc, rosa, blanc…) i “color fosc” (negre, marró, lila…), i si ja comencem que si turquesa, que si beix que si burdeus…
A més, quin és el globus vermell? Imagineu un ram de globus de tots colors: verds, blaus, liles, grocs, roses, taronges… i li preguntes al teu nen que quin és el vermell, i no vull despertar la bèstia, però jo tota la vida que aquest color l’he vist més verd que blau.turquesa

Així que imagineu la confusió dels nens que tot just els aprenen. Està clar que no és el mateix que distingir un gos d’un peix! Els colors els tenim tots alhora i en el mateix context!

Doncs bé, el cas és que els nens que parlen anglès encara ho tenen més difícil, i , encara quan són ja capaços de cordar-se les sabates,  a vegades confonen alguns colors. I no té res a veure, normalment, amb el daltonisme.

Les primeres paraules que aprenen els nens són els noms, i els busquen. Quan a un nen li diuen the balloon is red, té l’atenció centrada en allò que coneix com a balloon, ja sap que ha de mirar al globus i per tant, això de red serà un atribut del globus, quin (rodó, de plàstic, joguina…) ja ho decidirà. En canvi, quan li dius the red balloon els nens s’ho prenen més aviat com un nom. I saber que en Pepito es diu Petito en realitat no ens diu res del tal Pepito. Per tant, la primera frase ajuda els nens a classificar vermell com un atribut més que poden tenir els objectes, mentre que l’altra els dificulta la feina.

Sembla ben poca cosa, però només escollint una frase abans que l’altra podem ajudar els nens a aprendre millor els colors. Els pares i mares dels nens que participen a l’estudi al·lucinaven, i n’hi havia que pensaven que els seus fills eren daltònics: fins llavors no havien detectat que encara confonien alguns colors. I em fa pensar que en realitat creiem que els nens ens entenen molt abans del que realment ho fan, podria ser que quan assumim que ens entenen i els parlem en conseqüència, és quan realment comencen a fer-ho?

parlo d’aquest estudi! Surprise in the learning of color words

Chomsky vs Pirahã

10 jul.

Baja, que te vas a caer; lo que hagan los demás me da igual… apart d’aquestes frases, és molt difícil que els humans repetim les mateixes frases amb les mateixes paraules exactes i en el mateix ordre. I aquesta reflexió tan senzilla que va formular Chomsky a principis dels 60 va tirar per terra la teoria que els nens naixien amb el cervell com un full en blanc que havia estat acceptada des de la Il·lustració (això són més de 100 anys). Ara per ara la Gramàtica Universal participa d’idees i teories tan diverses com l’evolució del cervell o la psicolingüística; bé, potser no són tan diferents…

Fins llavors es creia que els nens aprenien parlar utilitzant la tècnica de ensayo-error. “La planta s’ha morit” pronunciat per la meva germana de ben petita és podria explicar per aquesta teoria: fa regular un verb que no ho és precisament perquè ningú li ha dit que ho era, generalitza.

Amb la observació del naixement de les llengües criolles s’ha demostrat que això no és del tot així. Quan esclaus de tot arreu es trobaven treballant a la mateixa plantació, s’havien de comunicar d’alguna manera i a mi sempre m’havien dit que aquest era l’origen del crioll, però hi ha un pas previ molt important, el pidgin! El pidgin gairebé no té gramàtica i no és fins que els nens intervenen que es converteix en una llengua criolla; els nens hi introdueixen la gramàtica que li falta, però la “llengua” que han après gairebé no en té! Com s’ho fan?

Hi ha també un cas molt especial, un nen sordmut, fills d’una parella de sordmuts que es van criar en una època en que no s’ensenyava la llengua de signes, si no que es procurava que aprenguessin a parlar. Per tant, els pares d’aquest nen havien après la llengua de signes molt tard, i la signaven fatal. Llavors, el nen, exposat a la llengua dels pares, hauria de signar macarrònicament. Doncs no! El nen era capaç d’entendre no només el que li deien els pares, també com ho volien dir en realitat, i ell sí que signava de manera correcta els items gramaticals.

Perdoneu però a mi em sembla flipant.

Casos com aquests són els que reforcen la teoria de la Gramàtica Universal (GU) de Chomsky però últimament uns quants lingüistes s’han proposat tirar-la per terra.

En aquest vídeo hi ha un resum d’algunes d’aquestes idees, com que en realitat el cervell està preparat per aprendre, no per aprendre llengües (no acaba de demostrar que Chomsky s’equivoca) i també hi ha el cas d’un lingüista-missioner que assegura que la llengua pirahã parlada per un grup molt reduït d’indígenes de l’Amazones no s’assembla a CAP llengua existent i funciona de manera tant diferent que no quadra amb la teoria de la GU.

Els articles sobre aquesta qüestió són dels més descarregats al LingBuzz i se n’han fet ressò mitjans de comunicació d’una pila de països, la guerra per desacreditar una de les teories més importants de la lingüística, it’s on!